Una de les potencialitats de La lioparda és la metodologia híbrida, on paraula i moviment, cos i ment esdevenen elements indissociables, pensar amb el cos a través del moviment o ballar la teoria a través de la imaginació. Aquesta metodologia torta permet la connexió entre disciplines molt diferents: escèniques, arts visuals, arts plàstiques, filosofia, educació, esports, etc.

El cos amaga l’imaginari col·lectiu, a vegades parla per si mateix i ens ajuda a veure’ns en l’altra persona. Treballar des de la pràctica artística corporal proporciona una consciència de vibració creativa que afecta la consciència de comunicació i ajuda a posar el focus en la interconnexió i interdependència dels cossos. Es trenca amb la idea del jo atomitzat, que no fa més que afavorir la pèrdua de consciència de comunitat, provocant la dissolució d’una possible lluita o voluntat de canvi.

Apuntam cap a la necessitat de qüestionar i subvertir les normes culturals que donen forma a la nostra percepció, per a imaginar altres maneres d’experimentar, significar i posar en valor. El cos no sols rep informació del món, sinó que també el transforma a través de la seva presència i acció. Sabem que el repte no es troba en l’objecte creat, sinó des d’on crearem.