Espectacles

Som un elenc que s’ha format en escoles i monogràfics de teatre gestual, seguint les metodologies de Jacques Lecoq, Decroux, Philippe Genty, Mossoux-Bonté, entre d’altres. Ens hem especialitzat en l’art d’animar allò inanimat: teatre d’objectes, màscares i titelles; en recerca constant del simulacre de la vida artificial. Per això no només ens interessa la manipulació, també ens dedicam a la creació d’aquelles construccions plàstiques capaces de figurar la presència d’un personatge, jugant amb els límits entre el titella, l’objecte, l’artefacte o la pròtesi.

Els nostres espectacles habiten la frontera entre el teatre físic, la dansa, el teatre d’objectes, la performance i les arts visuals; i es reconeixen pel seu to grotesc, sinistre o abjecte des d’una mirada crítica o irònica.

Públic jove i adult

Imaginaris monstruosos

Pinotxo ja s’ha convertit en un nin de carn i ossos. Tot i això, viu amb el temor de ser descobert, la vergonya d’haver nascut titella. Un viatge des de la incertesa de la foscor a la tendresa de la vulnerabilitat.

Un espectacle de nous llenguatges, on la dansa teatre s’hibrida amb la manipulació d’objectes (o pròtesi)  amb un aire innovador i transgressor. El text és breu i poètic, un monòleg inicial que desencadena l’acció en forma de partitura corporal, el llenguatge universal del cos. 50 minuts per a públic jove i adult.

alerta rasapall de dents

“Heterosexuals abstenguin-se de qualsevol comentari fora de context” comunica la veuen off mentre dues cambreres servicials apareixen entre el públic repartint el que serà el menú de la vetllada. 

Una peça composta de varis esquetxos, l’ordre dels quals tria el públic de forma interactiva. A través d’una varietat d’estils i llenguatges (dansa, clown, bufó i manipulació d’objectes) que van des d’un diàleg d’humor àcid fins una coreografia més poètica i tràgica, s’aconsegueix abordar els mites al voltant de la sexualitat lèsbica.

esto no es un títere

Una investigació artística sobre la sospita d’imitació i artificialitat del cos trans, en la recerca dels punts d’unió entre el cos trans i el titella a través de la construcció i manipulació d’un titella.  

La peça representa el que no ha pogut ser explicat a través de la paraula escrita en aquesta recerca, són els buits intraduïbles del que pot un cos, és una exhibició dels aprenentatges més significatius, com ens movem i fins on hem arribat, perquè a través del moviment el titella adquireix ànima.

plaer i perill

Performance que es va dur a terme el mes de novembre de 2016 en el carrer Blanquerna de Palma i que posteriorment es va produir com a peça audiovisual.

La performance en viu consisteix en un trajecte d’uns quinze metres recorreguts amb qualitat de moviment imperceptible, la qual cosa fa que la totalitat de la intervenció arriba a tenir una durada d’uns 50 minuts aproximadament. Amb l’edició audiovisual s’aconsegueix una peça de sis minuts.

Públic infantil o familiar

Les peripècies del contacontrans

Així, entra en escena el ContaconTrans, explicant-mos que ha perdut el seu vaixell i fins d’aquí a una hora no en sortirà un altre. Temps més que suficient per contar-nos perquè ha arribat tard: sembla que el món està dividit en dos i ell no sap molt bé a quina banda pertany.

A través de la representació dramatitzada amb teatre d’objectes, el ContaconTrans ens narrarà la seva història a partir dels contes Cua de Sirena, Tulipa i Piratrans Carabarco.Una proposta social i pedagògica transformadora, dissenyada sobre la base de posar a les persones trans* en el centre, com protagonistes i subjectes que prenen les regnes de la seva vida.

la memòria de les coses

La Memòria de les Coses és un espectacle de teatre corporal, titelles i objectes, de petit format, sense text, per tots els públics, a partir de set anys. Un muntatge íntim, còmic i màgic, que ens convida a viatjar al voltant de la vida dels objectes que ens envolten, i indagar en la d’aquells que qualque cop vàrem tenir molt a prop, que varen ocupar un espai gairebé vitalen nosaltres, i que un dia varen desaparèixer per sempre més.

Els objectes vells apareixen per parlar-nos de la seva vida, per dir-nos que les coses s’acaben, que cal deixar lloc a allò nou. De fet, venen a parlar-nos de nosaltres. El temps, envellir, l’obsolescència i les segones oportunitats són el punt de partida d’aquest projecte.

Potencial creatiu en educació  espectacles  investigació  jornades 

Associació cultural híbrida entre el món de les arts i la pedagogia, creada el 2017 a l’illa de Mallorca.