El Teatre de l’Oprimit (T.O) és un mètode teatral sistematitzat pel dramaturg Augusto Boal. Les dinàmiques i tècniques  del T.O ens permeten auto observar-nos, analitzar el nostre passat en el context del nostre present i assajar sobre l’espai escènic possibles respostes als problemes/conflictes/opressions que sofrim fora d’ell. No hi ha una meta on arribar, allò important són els processos que es donen i els camins de recerca són variats i mòbils segons els interessos dels grups.

La fusió de la teoria crítica feminista amb la metodologia del T.O rep el nom de Teatre de les Oprimides. Es tracta d’una recerca des del cos que es capbussa  en l’experiència pròpia i rebutja el parlar per les altres. La majoria de les seves tècniques fomenten el pensament sinestèsic com a motor de creació i eina d’estranyament, a través d’aquestes tècniques s’arriba a llocs on allò “normal” es converteix en espectre i es pot posar en dubte moltes de les consignes socioculturals que fan profundes ferides, com pot passar amb la sexualitat, el gènere, la classe, la diversitat funcional, la raça, etc.