El titella pot transitar al món humà mentre sigui dòcil, com Galatea es va convertir en servil esposa de Pigmalió o Pinotxo en el disciplinat fill de Geppetto. Però si amb aparença de titella Pinotxo s’allibera de tota manipulació, esdevé un ninot diabòlic, un monstre. El titella que ha aconseguit independitzar-se del titellaire ja no es regeix pels paràmetres naturals de l’ésser humà. És el mite de la creació destruint al creador, és la ira del monstre contra Víctor Frankenstein, és l’androide que aniquila a la humanitat.

A través del moviment el titella adquireix ànima, transita d’allò inert a esser orgànic; fa evident que es pot creuar, que el sistema binari no és immutable, es fragmenta la dualitat dicotòmica, ja no soc només jo front l’alteritat, també som tots dos, l’un i l’altre i alhora ni l’un ni l’altre: el que no és un home no té per què ser exclusivament una dona o estar viu i mort alhora.