Una peça en format solo que fusiona dansa teatre, manipulació d’objectes (artefactes hiperrealistes) i art sonor per a explorar la sospita d’artificialitat del cos trans, en la recerca dels punts d’unió entre el que es considera natural i la cosa artificial.

De tal forma que “això no és un ninot”, més aviat és una pròtesi que brolla del cos esdevenint cos també. Un altre cos en moviment que amb la seva coreografia dilueix les fronteres entre ésser viu i l’artefacte, un híbrid per alguns instants, una fusió fugaç.

Actualment, el projecte es troba en la fase final de creació, comptant amb diverses ajudes, residències de creació i futures representacions contractades